Un dels meus mecenes aquí a l’Aixeta, en Fèlix Pardo, va escollir com la seva peça preferida, d’entre tots els continguts que he publicat fins ara, el Preludi de la Suite 1 de Bach (la podeu escoltar aquí). Dit en les seves paraules: “La seva simetria tonal i temàtica i la seva melodia ascendent és l’expressió del moviment de l’ànima. Quan la sento, el meu esperit s’enlaira”.

Em va proposar, però, fer-ne una nova versió, més lenta i sense mantenir la mateixa intensitat de so i velocitat en les diverses parts; es tractava de fer un so semblant a les “onades del mar”. La seva idea era modular els diversos moments de la melodia, disminuint i augmentant tant intensitat com velocitat. I, com amb el so del mar, deia que podria evitar els silencis mantenint la continuïtat d’algunes notes en els moments de transició, com una remor de fons. 

Després de fer-me aquests comentaris, em va fer arribar aquest article sobre l’escultor Chillida i Bach, “Eduardo Chillida: la estructura de la música de J S Bach y la estructura de la naturaleza”, que reforça la seva intuïció musical, amb una afirmació de Chillida que diu: “La mar es uno de mis maestros, también Juan Sebastian Bach que es muy parecido al mar. […] Él es el mejor arquitecto de la humanidad, solo que ha construido en el tiempo. Es mejor arquitecto que Fidias. La música es una construcción en el tiempo y en el espacio, a Bach como arquitecto no ha habido nadie que se le arrime”, i una altra que diu:  “Saludo a Bach, moderno como las olas, antiguo como el mar, siempre nunca diferente, pero nunca siempre igual’’, así como a la música en relación a lo escultórico: ‘‘La música es como una escultura etérea, perfecta’’.

La meva nova versió del Preludi de la Suite 1 de Bach intenta ser més direccionada; els acords, els intervals, les notes... Tot té una direcció, puc preocupar-me més pel llenguatge musical, i el tempo més lent em permet tenir més capacitat per expressar-me, a diferència del tempo ràpid que té un major desafiament tècnic però menys opcions de poder gaudir dels intervals.

Com em diu en Fèlix Pardo després d’escoltar-la: “La tècnica al servei del 'duende': ara es pot percebre com respires al ritme del llenguatge de Bach; guanya l’expressió, i a través d’ella es manifesta l’esperit musical de Bach. Això és el que diferencia el virtuosisme de la genialitat de l’intèrpret: l’expressió”. 

Aquesta és, doncs, la versió que resulta dels seus interessants suggeriments. Espero que us agradi!


Suites per a violoncel de Bach (Viquipèdia)

Johann Sebastian Bach (Viquipèdia)

Novembre de 2020